No sé de tu més que el teu nom
i amb això en tinc prou
per seguir-te allà on vas.

Donant l’esquena als meus malsons
al teu matalàs,
em sento un home nou.
Sé que marxaràs...

quan la nit acabi, quan sortirà el sol,
quan t’esfumis d’entre aquests llençols.

Deixa’m acaronar el teu cos,
desfer-te a petons
-ara que encara és fosc,-
i, mentrestant,
deixa‘m que ofegui tantes pors
que m’han anat xuclant
i entre els teus dits s’han fos.
I desitjo tant...

que la nit no acabi, que no surti el sol,
que m’abracis com si fos el teu millor amant,
que res no ens separi de sota els llençols,
que tinc tot el temps per endavant.