No sé com dir-te que em crema ja massa l´espera,
sobren paraules, mirades, cerveses i festa.
Veig llum als teus ulls que són foscos,
color de la nit,i són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir.
No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis,
pro les coses no són tal com les imagines,
ja cops que tu sents una força t´estira, i t´envas.
El at és ple, i el futur és buit
no hi ha res que i si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.
Diuen que cada nou dia, és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans.
Perqué no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi,
vas trobar-te amb el teu marit.
I és que jo no entenc, perqué tanta gent
dels desitjos sen fan somnis, però no s´atrebeix
Potser cert que hi ha cops en que jo mateix,
no goso a fer el que faig, aquesta nit!
Però el at és ple i el futur és buit
i les coses no an, si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer el teu costat demà al matí
i néixer el teu costat, aquesta nit!